Per tal d’apropar al màxim de persones el lleure educatiu i Sociocultural, des d’aquest apartat es realitzarà un recorregut per la història del lleure fins l’actualitat, espais i infrastructures, persones o grups a qui es dirigeix com la definició de les diferents categories professionals que engloben aquest

 Fascicle I: Els inicis del Lleure Educatiu i Sociocultural. Introducció.

     Es comença a parlar de lleure a partir de la concepció industrial del temps lliure dels anys 60, ha tingut inicialment com a destinataris els infants i adolescents. Més endavant s’ha estès a d’altres sectors d’edat i ha quedat immers en la mateixa reflexió social que formula l’Animació Sociocultural. Per això, s’adreça també al conjunt de la població d’un territori, posant un èmfasi especial en els infants i adolescents (destinataris majoritaris actualment) i també en la tercera edat , per ajudar-los a aprofitar les possibilitats relacionals i d’acció del temps de lleure en el seu desenvolupament personal).

Es fonamenta amb la pedagogia de temps lliure. Entén l’educació com una acció educativa no formal.

El lleure és aquell temps dedicat a les pròpies aficions. Per definició, es distingeix del simple temps lliure en què es realitza alguna activitat que permet el creixement personal, incloent en aquest creixement la relació amb altres persones.

L'activitat de lleure és escollida lliurement, és modificable amb el pas del temps, té una repercussió més enllà de simplement passar l'estona i aporta algun guany simbòlic al que la practica. Com a exemples practicar algun esport, fer música per plaer, participar en l'educació no formal, associar-se en iniciatives existents o crear-ne de noves.

Actualment es treballa en diferents àmbits, els més coneguts, entre altres, en són: infància (activitats extraescolars, menjadors escolars, etc.), adolescents i joves (casals de joves (campaments, tallers, jornades), centre de temps lliure, serveis d’informació juvenil, etc.), adults ( centres cívics i culturals), gent gran (Casals, centres de dia, universitats de gent gran, etc.), programes comunitaris i exclusió social (centres hospitalaris, educació de carrer, presons, etc.)

...Continuarà...