A continuació us deixem l'article públicat al full Informa de CCOO del 8 de març, on es fa una entrevista a cinc treballadores del nostre sector.

Reflecteix perfectament una part de la nostre realitat laboral. Us animem a llegir-lo.

5 TREBALLADORES DEL LLEURE EDUCATIU (i un cafè amb llet)

He quedat per esmorzar amb la Fini, la Isabel, la Loli, la Soraya i la Marta, cinc companyes del sector: quatre monitores o educadores en el lleure, que es com els agrada que les anomenin i una coordinadora de centre. Són cinc realitats totalment diferents: per procedència, dues treballen a una escola pública i tres d’elles a una escola concertada; per edats, dues superen la cinquantena i les altres tres es mouen entre els vint i els quaranta (tenim de tot); per horari, les jornades que realitzen, 15, 16’75, 28, 28’75 i 35 hores setmanals, -les tres “privilegiades” que superen les 20 hores setmanals reconeixen que la seva realitat no és la representativa del sector, on la major part de les treballadores i treballadors fluctuen entre les 10 i les 15 hores setmanals-; i, principalment, per motivació, les diferències rauen en què les va abocar a treballar al Lleure Educatiu. Una explica que volia canviar de vida, que volia una feina més humana; la segona comenta que va començar a treballar de puericultora i que la vida la va portar cap aquí; una altra somriu i explica que un cop va superar la part més dedicada de la criança dels seus dos fills va decidir buscar una feina de poques hores que complementés el sou principal i que li permetés combinar-ho amb les responsabilitats de la llar, tot i això, quan la sents parlar de la seva feina i dels seus nens, saps que l’ha encertada;  la més jove prové del moviment associatiu juvenil (els orígens de tot això), dels esplais, els casals, les colònies, etc; i la cinquena em mira, riu, i em recorda que vaig ser jo qui fa gaire bé quinze anys la vaig “enganyar” per participar a l’esplai de l’escola i des de llavors fins ara.

Un cop superat aquests improvisat tercer grau la conversa dóna voltes entre les anècdotes i discussions sobre la realitat de la seva feina. De les anècdotes únicament en recolliré una, i per surrealista: em comenten que una vegada un conegut els va preguntar si com a Monitores la seva feina tenia alguna relació amb la reparació de monitors o televisors,....això ràpidament les porta a tornar a argumentar el per què la denominació ha de ser Educadores en el Lleure i a parlar de la manca de reconeixement de les seves funcions per part de la resta d’actors educatius. Comenten que si els docents moltes vegades se senten desvalguts davant d’algunes reaccions puntuals de les famílies, imaginem-nos elles, i que moltes vegades aquesta manca de reconeixement arriba directament dels propis docents i de la mateixa escola com a institució. En poques escoles es forma part activament en el desenvolupament del projecte educatiu; tant el menjador com les activitats extraescolars semblen activitats fetes al marge de l’escola, amb els mateixos infants però amb cap connexió. Amb tot, també reconeixen, amb una certa indignació, que de vegades, ni nosaltres mateixos ens ho prenem seriosament. Parlen del sector en general, on la realitat del mateix (temporalitat elevada, jornades curtes, contractes d’obra i servei,...) fa que gran part de la gent no opti per aquesta feina com a forma de guanyar-se la vida, més aviat és un impàs que ens permet fer conviure dues realitats (estudis i feina que ens proporciona uns mínims ingressos, o, sentir-nos útils quan ja tenim els fills criats i reforçar el salari principal) i això fa que moltes vegades l’estabilitat i la motivació de les plantilles no sigui l’adequada per desenvolupar una tasca educativa, evidentment, d’això no se’n pot culpabilitzar les treballadores.

Just aquí la conversa s’embranca amb temes més complexos:  és un sector feminitzat?  és un sector precari?  és precari per què està feminitzat? Evidentment és un sector feminitzat, com la majoria dels sectors educatius, de salut, etc. Pel que fa a la precarització, no hi ha una resposta unitària, tot i que en principi la primera reacció és dir que sí, que el sector és precari pels salaris, per les jornades, pels contractes... Un petit silenci las porta a discutir que si el sector és precari, potser la responsabilitat és més complexa. Tenim jornades petites degut principalment a una manca de visió o de sensibilitat per part dels demandants del servei, és a dir, que en el mateix centre ens podem trobar que l’escola o l’ampa, o totes dues han contractat una empresa per fer el SAM (Servei d’acollida matinal); una segona per fer el servei de menjador (i aquesta potser ni tant sols és del sector, sinó que és una empresa de càtering que també et contracta les monitores); una tercera per fer les extraescolars (aquí no totes les treballadores tenen sort, i encara en queden que han de cobrar en negre) i fins i tot, pot haver-ne una quarta que faci les activitats de vacances,....quatre empreses en un mateix centre. Això ben coordinat pot oferir unes jornades mínimament dignes i una reducció dels contractes temporals (s’estaria oferint ocupació de setembre a juliol). En general, creuen que la precarització i la feminització del sector no estan relacionades. I aquí discrepo jo (que intento, tot i que no ho aconsegueixo, no participar activament en la conversa), és evident que part del sector és principalment femení i precari perquè la demanda és molt específica, personal poc qualificat (o que no l’importi treballar per sota de la seva qualificació) i que accepti poques hores de contracte, i això coincideix principalment amb dones nascudes a finals dels cinquanta i principis del seixanta, amb formació bàsica i que gran part de la seva dedicació fins ara a estat criar els seus fills i ocupar-se de la llar, i aquest és un segment cada vegada més predominant entre les monitores.

L’estona és intensa, i molt interessant, i just quan ja no queda més cafè a la taula, comencen a parlar de la formació i del paper de les administracions en tot aquest cacau. Sobre la formació totes coincideixen, és increïble que per una feina educativa amb infants no és requereixi cap mena de formació especifica, i és encara més increïble que quan parlem de formació l’únic referent és el curs de monitors, un curs que fa quinze anys tenia tota la raó de ser, però ara no està adaptat a la realitat en què vivim, ni respon a les necessitats formatives actuals del sector. Fins i tot s’arrisquen a concretar i parlen d’una possible titulació de grau mig (ràpidament i sense gaire dissimul m’ho apunto). Quan parlen de les administracions és com fer un recull de tot el que s’ha estat dient. Fan a la Generalitat especialment responsable de la situació del sector, als governs de CiU per provocar la situació i als governs tripartits per mirar cap a un altre costat i no fer res. Durant molt de temps s’ha permès que empreses de tots els sectors sense cap vinculació al món educatiu hi treballessin, o s’ha intentat anar cap a un model de voluntariat totalment allunyat del perfil professional. Hi ha una desregulació total que deixa en mans de l’oferta i la demanda qüestions cabdals de l’educació dels nostres infants i joves, i els sembla que ningú n’és conscient, o com a mínim tenen la sensació que a ningú no l’importa.

Sobre els sindicats comenten, que les treballadores del Lleure són un col·lectiu molt dispers, molt poc cohesionat i molt poc sindicalitzat; que en general veuen les organitzacions sindicals com una cosa aliena i llunyana. El missatge sindical no les convenç, simplement no parlem d’elles (això m’ho apunto a part i en lletres especialment grans). Amb tot, diuen que en els últims anys això ha canviat, reconeixen que els dos convenis han estat una gran aportació sindical a la millora del sector, el problema és que no ho venem bé (això també m’ho apunto). No em quedo, però, sense retornar-los la pilota, i convido a les dues companyes que no són afiliades a fer-ho i a totes a que ens ajudin a canviar i millorar la realitat del nostre sector.

Quan ja sortim del bar, una companya em pregunta que si l’article és per la revista del 8 de Març, com és que m’ho han encomanat a mi,....bona pregunta !!!

Cristòfol Ortolà Ortolà

Coordinador Lleure Educatiu FECONC